QUÈ ÉS DELICIOUS?

És un marcador social que ens permet gestionar les adreces d’interès de la xarxa.

El que habitualment emmagatzemem en el nostre ordinador a la carpeta de favorits, aquí ho fem de forma pública amb la finalitat que aquesta selecció d’adreces siguin compartides pels demés. A més, totes les pàgines web que volem introduir les classifiquem amb una etiqueta o “tag”. D’aquesta manera s’organitzen relacionades amb l’etiqueta i així és molt fàcil trobar informació sobre els diferents temes.

Aquest sistema és molt avantatjós perquè tota aquesta classificació és realitzada mitjançant molta gent. Si hi ha adreces que han estat escollides per molts usuaris, ens està indicant que molt probablement siguin bones fonts d’informació.

Si voleu conèixer més sobre delicious cliqueu aquí.

QUÈ ÉS UN MICROBLOGGING?

Un microblogging és un servei que permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text d’una longitud màxima (aproximadament sobre uns 140 caràcters). Aquesta és la seva principal particularitat.

Un dels més coneguts i utilitzats és el Twitter que està directament emparentat amb les xarxes socials i que cada cop més s’utilitza en el món de l’ensenyament.

Algunes de les seves aplicacions sota l’àmbit educatiu poden ser:

• Via de comunicació entre mestre-alumne en determinades ocasions. El professor ho pot utilitzar per enviar missatges als seus alumnes (tipus recordatori, programari d’activitats o simplement per donar ànims) i tenir així un contacte més pròxim.
• Utilitzar-lo com a mitjà per a publicar breus resums on es sintetitzi l’essència d’un article. Aprofitant el fet que tenim un nombre limitat de caràcters a poder utilitzar, exigeix a l’alumne saber escollir només allò que és realment interessant i potencia la seva habilitat de sintetitzar.
• Per donar a saber llocs d’interès als altres en la cerca d’informació.
• Com a foro de discussió. Per resoldre dubtes o plantejar qüestions.
• Per posar-se en contacte amb nens d’altres llocs (i practicar així llengua estrangera).
• Via de comunicació amb els pares per tal d’informar sobre la marxa de la classe.

QUÈ ÉS SCREENTOASTER?

El Screentoaster és una aplicació que permet generar un vídeo a partir de tot allò que fem al nostre ordinador (enregistra els diferents moviments que realitzem per la pantalla, el so, etc...). És molt fàcil d’usar, és gratuït i no necessita la instal·lació de software.

És interessant sota el punt de vista educatiu disposar d’una eina d’aquestes característiques. En algun moment ens podem trobar en el cas que necessitem gravar les nostres classes i deixar-les penjades a la xarxa (ja sigui la del propi centre o una altra). D’aquesta manera alumnes que tinguin algun tipus de dificultat podran veure-les tants cops com desitgen.

També crec que és l’eina ideal per a crear el que s’anomenen vídeos tutorials. Una de les millors maneres d’ensenyar una cosa és fent-la pas a pas i que l’altra persona ho vagi assimilant al seu ritme veient-ho tants cops com vulgui.

Record your screencast online

QUÈ SÓN ELS "MASS MEDIA"?

Els “mass media” és un terme anglès que es pot traduir com mitjà de comunicació de massa i fa referència a aquell conjunt de mitjans de comunicació que tenen com a destinatari una gran audiència. Alguns d’aquests poden ser: diaris, televisió, ràdio, internet, etc...

Podem veure en els “mass media” una eina més a poder utilitzar en el camp de l’educació. Aquests mitjans tenen aspectes molt positius com la rapidesa en transmetre les notícies a qualsevol punt del planeta o la quantitat d’informació que belluguen. Tanmateix també en tenen de negatius com la manipulació de la pròpia informació en interessos propis. En mans del mestre cau part de la responsabilitat d’ensenyar a extreure allò que ens interessi.

Un recurs audiovisual encarat completament a l’educació és l’edu3.cat. Aquí ens recomanen tot un seguit de vídeos amb contingut pedagògic classificats segons la seva matèria. A part, podem fer cerques personalitzades sobre el tema que volem, el nivell al qui va dirigit i per àrees.

Penso que és un recurs a tenir en compte en el nostre futur com a mestres perquè és material molt ben elaborat i d’una gran qualitat. A part de la gran varietat disponible, un aspecte clau és que tracta temes actuals i això crec que és fonamental per aproximar i captivar a l’alumne.

QUÈ ÉS EL PROJECTE EDUCAT1x1?

El Projecte eduCAT1x1 és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu integrar les Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en els centres educatius.

D’aquesta manera les aules es transformaran en aules digitals. Tot alumne disposarà del seu ordinador portàtil que passarà a ser la seva eina d’aprenentatge habitual. De fet el lema d’aquest projecte és: 1 alumne 1 ordinador. Les aules es dotaran de canons de projecció, PDI’s i connectivitat wi-fi. A més, l’objectiu és que els llibres acabin sent tots en format digital.

Per tal que aquest projecte acabi sent una realitat en tots els centres educatius, d’una banda s’han de realitzar les importants inversions necessàries per dotar-los de tots aquests recursos però no hem d’oblidar un altre aspecte tant o més important que aquest: la preparació dels docents.

Que cada alumne disposi d’un ordinador com a eina de treball li obre una finestra amb recursos il·limitats sempre que se li ensenyi com fer-ho. D’aquesta forma els hi estem subministrant les bases per a poder desenvolupar-se en la societat del futur.

QUÈ ÉS LA PRESTATGERIA DIGITAL?

La prestatgeria digital és un servei que trobem disponible a la XTEC que permet l’elaboració de llibres virtuals d’una forma col·laborativa ja que es creen a partir de les aportacions de diferents persones. Aquest recurs informàtic està adreçat en principi als centres docents i és una eina que permet la creació de llibres amb continguts diversos i per a diferents finalitats. Evidentment, cada centre pot crear amb els seus alumnes tants llibres com cregui oportú.

Dintre la prestatgeria estan organitzats per col·leccions segons temàtica i això facilita molt la cerca del que ens interessa.

Penso que és una opció molt vàlida a tenir present a l’hora d’apropar les TIC als alumnes. Mitjançant el treball de creació d’un d’aquests llibres amb una temàtica que els motivi, segur que aprenen d’una manera gens feixuga. A més, a través de la consulta dels llibres del catàleg sempre podrem veure quines activitats es fan als altres centres i treure idees per al nostre.

Aquest és un exemple d’un d’aquests llibres virtuals fet pel CRP Les Corts (BCN) i titulat: Eines i màquines al llarg de la història.

QUÈ ÉS JCLIC?

El JClic és un conjunt d’aplicacions de programari lliure que té com a finalitat la creació d’activitats educatives multimèdia.

Mitjançant aquesta eina pedagògica es poden elaborar tasques didàctiques sobre totes les àrees del currículum i des d’educació infantil fins a batxillerat.

Actualment existeix una zona al XTEC dedicada exclusivament al JClic que es coneix com a zonaClic. Els objectius principals d’aquesta són donar a conèixer i oferir suport a l’ús d’aquest excepcional recurs educatiu. També existeix la possibilitat de compartir materials didàctics creats amb aquest programa pels educadors/es d’arreu del món.

Algunes de les eines amb les que podem elaborar una activitat amb JClic són: trencaclosques, sopes de lletres, activitats de resposta escrita, associacions simples, etc...

Personalment crec que aquest programa amaga un enorme potencial educatiu ja que permet treballar sobre un tema determinat des de moltes vessants. Al ser un recurs que no és “rígid” podem adaptar-lo per a aproximar el coneixement als nostres alumnes d’una manera divertida i dinàmica.

QUÈ ÉS EXE LEARNING?

És un programa d’edició de llocs web amb caràcter educatiu (mitjançant aquest programa vam practicar a classe en la creació de Webquests).

Un dels punts forts de l’exe Learning i que el fa més atractiu és la seva senzillesa de maneig combinat amb un aprenentatge intuïtiu. Això permet elaborar pàgines web sense haver de ser un expert en codi HTML. A més disposa de tot un seguit d’opcions (pregunta veritable-fals, pregunta d’elecció múltiple, pregunta de selecció múltiple, etc...) que facilita la creació de les activitats. Igualment també incorpora una sèrie d’eines que permet incloure contingut multimèdia (imatges, so, vídeo, animacions,...), cosa que fa més atractiva la tasca per a la criatura.

Amb aquest programa disposem d’una eina molt versàtil en la creació d’activitats ja que poden ser molt variades i alhora específiques en els temes que vulguem treballar. Si sabem fer-la atractiva aconseguirem que els alumnes aprenguin mentre es diverteixen.

QUÈ SÓN LES CACERES DEL TRESOR?

Són aplicacions similars a les Webquests. Els alumnes han de contestar una sèrie de preguntes predeterminades i s’han d’ajudar d’un nombre establert d’adreces d’internet d’on poder aconseguir les respostes. Sempre apareix una “Gran Pregunta” final per comprovar si s’ha entès el contingut de l’activitat.

L’estructura d’aquest tipus d’activitat és: introducció, preguntes i “la Gran Pregunta”.

La diferència bàsica entre les caceres del tresor i les webquests és que en aquestes últimes tot el procés de recerca està molt més pautat, l’aprenentatge és guiat.

Aprofitament pedagògic: ofereix les mateixes oportunitats educatives que les descrites en l’apartat Què és una Webquest?, destacant:

• Potencia el treball en equip ja que els alumnes han de resoldre les preguntes en grup.
• Els/les alumnes es veuen obligats a reflexionar i comentar entre ells les respostes a donar.

QUÈ ÉS UNA WEBQUEST?

És una activitat didàctica que es basa en fer recerca sobre un tema específic i on la font principal d’informació és Internet. Aquesta recerca té la característica de ser guiada ja que en tot moment se’ns mostra el camí a seguir dintre el procés d’investigació. Igualment, les pàgines web a consultar són acotades. És a dir, tenim un nombre preseleccionats de direccions d’on obtindre informació.

Totes les Webquests s’estructuren de la mateixa forma amb els apartats següents: introducció, tasca, procés, avaluació i conclusió. (Exemples de Webquests per a primària).

Analitzant la vessant educativa, aquesta eina ens proporciona possibilitats interessants ja que:

• Fomenta l’ús d’Internet i introdueix a l’alumne/a en el maneig de les TIC.
• Degut al propi procés de recerca fa que els alumnes hagin d’analitzar, sintetitzar, comparar, etc...
• Potencia el treball en grup.

QUÈ SÓN LES WEB 2.0?

S’entén per aquest concepte els programes o eines que podem trobar a internet i que són de software lliure, és a dir, que es poden utilitzar sense haver de pagar per ells. La filosofia 2.0 podríem dir que és la de crear coneixement a partir de la compartició interactiva d’informació.

Realment n’hi ha molts en la xarxa i molt variats: aplicacions per a compartir fotos (Picasa), per al tractament de so (Evoca), per al processament de vídeo (VirtualDub), etc...

Una d’aquestes eines 2.0 és el Google Earth: una aplicació que ens ofereix imatges de mapes i fotografies de tot el món.

Sota el meu punt de vista com a futur mestre crec que té una vessant educadora molt interessant. Permet acostar a l’infant a qualsevol racó de la Terra i amb un detall espectacular. Pot motivar a l’alumne a conèixer les diferents regions del nostre planeta i a interessar-se per la situació dels països i ciutats. O simplement, per saber com és el lloc on anirà de vacances el pròxim estiu amb els pares.

QUÈ ÉS UNA PDI?

Les sigles PDI signifiquen Pissarra Digital Interactiva. És una nova eina tecnològica que està formada per un ordinador (preferiblement amb connexió a internet), un canó de projecció (que projecta el que es veu al monitor de l’ordinador) i una pantalla (damunt la qual es fa la projecció). Es diu, a més, interactiva perquè a través de la pissarra ens permet interactuar amb l’ordinador (ja sigui de forma tàctil o amb un llapis). D’aquesta manera no hem de passar obligatòriament  pel teclat o el ratolí de l’ordinador per tal de treballar.

Mitjançant l’ús d’aquesta eina, i sota el punt de vista educatiu, ens apareixen moltes oportunitats que podem aprofitar, com ara que:

• és més fàcil motivar als nens/nenes degut a que hi ha molts elements multimèdia que capten la seva atenció.
• s’introdueix a l’alumne en el món de les noves tecnologies d’una manera guiada i assessorada per part del professor.
• es crea un clima més participatiu a l’aula. Es pot compartir i comentar (en grup) tot tipus de material i treballs.

Com a futur mestre de primària veig un gran potencial en la utilització de la PDI a l’aula. La podríem aplicar en:

• exposicions de treballs que fessin els alumnes als seus companys (això ja portaria associat el domini d’algun programa del tipus Power Point).
• videoconferències (o altre tipus de comunicació) que hi hagués amb un altre centre educatiu (pot reforçar el sentit de grup i millorar com a col·lectiu).
• la utilització de programes específics aplicats a les diferents matèries (música, ciències socials, matemàtiques,...) que hi ha a la xarxa. Existeix un gran nombre de recursos visuals i material didàctic que permetria aprendre a la criatura d’una manera divertida i sense esforç.
• un determinat moment en que al mestre se li planteja un dubte i busca resposta a internet (mostraria així als alumnes la forma de procedir en casos similars i promouria l’autonomia en l’aprenentatge).

Sincerament penso que l’aparició de la PDI a les aules marcarà un abans i un després en la història de l’educació degut a la potencialitat educativa que porta associada.

QUÈ ÉS UN WIKI?

Un wiki és un lloc web on es permet crear documents de forma col·lectiva.

En principi tothom pot afegir informació, modificar-la o fins i tot borrar-la. Cal dir però, que les versions anteriors no s’eliminen mai, cosa que possibilita la seva restauració si es dóna el cas. És a dir, conserven un historial de canvis que permet veure què ha fet cada usuari en cada moment.

D’això es desprèn que un dels principis bàsics dels wikis és la col·laboració i la construcció del coneixement de forma compartida.

Un dels aspectes claus d’aquestes pàgines és la facilitat en que poden ser creades i la velocitat en que s’actualitza el contingut un cop s’ha introduït. Podríem dir que són immediates.

Una altra característica típica, és la utilització de hipertexts.

Usar l’eina wiki com a instrument d’aprenentatge pot ser molt útil ja que implica que:

-          els alumnes tinguin un paper més participatiu i demostrin la seva capacitat de treball col·laboratiu.

-          mostrin habilitat en la correcta redacció de contingut (vigilant les errades ortogràfiques).

-          reflexionin i argumentin les seves accions dintre el procés d’elaboració d’informació.

En definitiva, se’ns presenta una oportunitat perfecta per millorar l’intercanvi de coneixements entre companys/es i evitar així possibles discriminacions dintre l’aula.

QUÈ ÉS UN BLOC?

És un lloc a la xarxa (internet) on se’ns permet col·locar informació sobre determinats temes. Tal informació pot ser en forma de comentaris, opinions, experiències o missatges multimèdia (combinació amb so, imatges, vídeos,...).

En principi no són necessaris grans coneixements d’informàtica per poder crear un mateix el seu propi bloc. Aquesta característica juntament amb el fet que no representa cap cost la creació d’aquests espais ha disparat la seva aparició a la xarxa.

Baix el punt de vista educatiu és una eina formidable que fomenta l’elaboració de textos coherents que s’han de publicar, juntament amb l’exercici posterior de reflexió ja que dóna l’opció a tothom a fer comentaris sobre el tema. Afavoreix el treball en grup i introdueix el concepte al nen/a que la informació és compartida per tota la societat. Tot això fa que la criatura es vagi introduint en el domini d’aquest tipus de tecnologies.

Alguns exemples d'utilització:

• Elaboració d'un bloc on es vagi introduint tot el més significatiu que es treballa a l'aula i tenir així l'oportunitat per part dels pares de saber què és fa a classe.
• Creació d'un bloc dedicat exclusivament a les sortides escolars (amb fotos, vídeos, comentaris i anècdotes).
• Bloc dedicat íntegrament a activitats i afers relacionats amb el propi centre educatiu.

El bloc és un recurs molt versàtil en l’aplicació pedagògica on el límit en la seva utilització el marcarà la nostra pròpia imaginació.

QUÈ ÉS XTEC?

És un servei disponible a Internet on tota la informació que apareix està relacionada amb al món educatiu (http://www.xtec.cat/).

Disposa d’una gran quantitat de recursos i materials que ens poden ser de gran utilitat durant la nostra formació com a futurs mestres i, evidentment, en el dia de demà a l’hora d’exercir la professió. Per exemple, hi ha tot un seguit d’aplicacions pràctiques dintre de cada àrea (ciències socials, matemàtiques, música,...) que permeten l’aprenentatge de conceptes d’una manera molt més enriquidora.

Considero interessant l’opció que apareix de participar en projectes en xarxa, compartir experiències viscudes en diferents centres, donar consells a través dels fòrums i, per tant, créixer així com a societat educativa.

En definitiva, un “puntal” a tenir molt en compte ja que de ben segur podrem trobar allò que estàvem buscant.

REFLEXIONS SOBRE ELS VIDEOS.

Sota el meu punt de vista aquests vídeos ens suggereixen com són d’importants les noves eines tecnològiques en l’educació. Si les apliquem durant l’aprenentatge del nen/a les començarà coneixent, les controlarà durant el procés i acabarà dominant-les, que és el que realment ens interessa. En cap cas es tracta de substituir tot el que ja tenim pel més nou. Hem de veure-ho com una oportunitat d’ampliar el ventall d’opcions a les que pot accedir una criatura per tal de realitzar una determinada tasca.

Si volem augmentar les probabilitats que els nostres fills tinguin un bon futur i estiguin plenament adaptats a la societat en la que els tocarà viure, passa ara per iniciar-los en el maneig d’aquestes noves eines. Això sí, sabent-ne fer l’ús adequat. Crec que gaire bé tothom està d’acord en el gran potencial que amaguen aquestes tecnologies i la motivació que genera en els nens/nenes la seva utilització.

Evidentment sense perdre de vista que noves tecnologies impliquen noves metodologies per tal de progressar eficaçment. Una sense l’altra no serveix de res. Si fiquem un símil podríem dir que no té sentit potenciar una de les nostres cames i menysprear l’altra si el que volem és avançar correctament.

Tenint en compte que els nostres futurs alumnes seran nadius digitals tenim l’obligació professional (i moral) de saber-los fer pujar en el tren del progrés.

M’agradaria acabar dedicant un petit comentari al vídeo “children see / childreen do” (està disponible al final d’aquest blog). Ens mostra de forma impactant com és d’important la influència dels pares/mares sobre els fills. I no només d'aquests, sinó de la societat en general que marca (i molt) a uns petits éssers que s’estan formant i alimentant constantment de tot el que els envolta. No hauríem d’oblidar que l’efecte d’aquest “entorn” sobre el nen/a és la base damunt la qual s’ha de construir la seva futura educació.

Avui comença aquest blog.
Benvinguts