QUÈ SÓN LES CACERES DEL TRESOR?

Són aplicacions similars a les Webquests. Els alumnes han de contestar una sèrie de preguntes predeterminades i s’han d’ajudar d’un nombre establert d’adreces d’internet d’on poder aconseguir les respostes. Sempre apareix una “Gran Pregunta” final per comprovar si s’ha entès el contingut de l’activitat.

L’estructura d’aquest tipus d’activitat és: introducció, preguntes i “la Gran Pregunta”.

La diferència bàsica entre les caceres del tresor i les webquests és que en aquestes últimes tot el procés de recerca està molt més pautat, l’aprenentatge és guiat.

Aprofitament pedagògic: ofereix les mateixes oportunitats educatives que les descrites en l’apartat Què és una Webquest?, destacant:

• Potencia el treball en equip ja que els alumnes han de resoldre les preguntes en grup.
• Els/les alumnes es veuen obligats a reflexionar i comentar entre ells les respostes a donar.

QUÈ ÉS UNA WEBQUEST?

És una activitat didàctica que es basa en fer recerca sobre un tema específic i on la font principal d’informació és Internet. Aquesta recerca té la característica de ser guiada ja que en tot moment se’ns mostra el camí a seguir dintre el procés d’investigació. Igualment, les pàgines web a consultar són acotades. És a dir, tenim un nombre preseleccionats de direccions d’on obtindre informació.

Totes les Webquests s’estructuren de la mateixa forma amb els apartats següents: introducció, tasca, procés, avaluació i conclusió. (Exemples de Webquests per a primària).

Analitzant la vessant educativa, aquesta eina ens proporciona possibilitats interessants ja que:

• Fomenta l’ús d’Internet i introdueix a l’alumne/a en el maneig de les TIC.
• Degut al propi procés de recerca fa que els alumnes hagin d’analitzar, sintetitzar, comparar, etc...
• Potencia el treball en grup.

QUÈ SÓN LES WEB 2.0?

S’entén per aquest concepte els programes o eines que podem trobar a internet i que són de software lliure, és a dir, que es poden utilitzar sense haver de pagar per ells. La filosofia 2.0 podríem dir que és la de crear coneixement a partir de la compartició interactiva d’informació.

Realment n’hi ha molts en la xarxa i molt variats: aplicacions per a compartir fotos (Picasa), per al tractament de so (Evoca), per al processament de vídeo (VirtualDub), etc...

Una d’aquestes eines 2.0 és el Google Earth: una aplicació que ens ofereix imatges de mapes i fotografies de tot el món.

Sota el meu punt de vista com a futur mestre crec que té una vessant educadora molt interessant. Permet acostar a l’infant a qualsevol racó de la Terra i amb un detall espectacular. Pot motivar a l’alumne a conèixer les diferents regions del nostre planeta i a interessar-se per la situació dels països i ciutats. O simplement, per saber com és el lloc on anirà de vacances el pròxim estiu amb els pares.

QUÈ ÉS UNA PDI?

Les sigles PDI signifiquen Pissarra Digital Interactiva. És una nova eina tecnològica que està formada per un ordinador (preferiblement amb connexió a internet), un canó de projecció (que projecta el que es veu al monitor de l’ordinador) i una pantalla (damunt la qual es fa la projecció). Es diu, a més, interactiva perquè a través de la pissarra ens permet interactuar amb l’ordinador (ja sigui de forma tàctil o amb un llapis). D’aquesta manera no hem de passar obligatòriament  pel teclat o el ratolí de l’ordinador per tal de treballar.

Mitjançant l’ús d’aquesta eina, i sota el punt de vista educatiu, ens apareixen moltes oportunitats que podem aprofitar, com ara que:

• és més fàcil motivar als nens/nenes degut a que hi ha molts elements multimèdia que capten la seva atenció.
• s’introdueix a l’alumne en el món de les noves tecnologies d’una manera guiada i assessorada per part del professor.
• es crea un clima més participatiu a l’aula. Es pot compartir i comentar (en grup) tot tipus de material i treballs.

Com a futur mestre de primària veig un gran potencial en la utilització de la PDI a l’aula. La podríem aplicar en:

• exposicions de treballs que fessin els alumnes als seus companys (això ja portaria associat el domini d’algun programa del tipus Power Point).
• videoconferències (o altre tipus de comunicació) que hi hagués amb un altre centre educatiu (pot reforçar el sentit de grup i millorar com a col·lectiu).
• la utilització de programes específics aplicats a les diferents matèries (música, ciències socials, matemàtiques,...) que hi ha a la xarxa. Existeix un gran nombre de recursos visuals i material didàctic que permetria aprendre a la criatura d’una manera divertida i sense esforç.
• un determinat moment en que al mestre se li planteja un dubte i busca resposta a internet (mostraria així als alumnes la forma de procedir en casos similars i promouria l’autonomia en l’aprenentatge).

Sincerament penso que l’aparició de la PDI a les aules marcarà un abans i un després en la història de l’educació degut a la potencialitat educativa que porta associada.

QUÈ ÉS UN WIKI?

Un wiki és un lloc web on es permet crear documents de forma col·lectiva.

En principi tothom pot afegir informació, modificar-la o fins i tot borrar-la. Cal dir però, que les versions anteriors no s’eliminen mai, cosa que possibilita la seva restauració si es dóna el cas. És a dir, conserven un historial de canvis que permet veure què ha fet cada usuari en cada moment.

D’això es desprèn que un dels principis bàsics dels wikis és la col·laboració i la construcció del coneixement de forma compartida.

Un dels aspectes claus d’aquestes pàgines és la facilitat en que poden ser creades i la velocitat en que s’actualitza el contingut un cop s’ha introduït. Podríem dir que són immediates.

Una altra característica típica, és la utilització de hipertexts.

Usar l’eina wiki com a instrument d’aprenentatge pot ser molt útil ja que implica que:

-          els alumnes tinguin un paper més participatiu i demostrin la seva capacitat de treball col·laboratiu.

-          mostrin habilitat en la correcta redacció de contingut (vigilant les errades ortogràfiques).

-          reflexionin i argumentin les seves accions dintre el procés d’elaboració d’informació.

En definitiva, se’ns presenta una oportunitat perfecta per millorar l’intercanvi de coneixements entre companys/es i evitar així possibles discriminacions dintre l’aula.